Sí, somos unos globeros!

Crònica de la sortida del diumenge:
Quedem a les 7 però tots dos ens adormim i acabem sortint a les 7.15. El termòmetre marca 1 grau a Manresa però als voltants es menys. Frio k pela. Quan portem 15 minuts el tonino ja plora pel fred a les mans, fot cara de fotut i quan anem ja cap a viladordis esta destrossat, decidim de girar i tornar a casa per agafar uns altres guants, anem a dos per hora, mes ràpid ells queda sense mans. Ric a full d'ell, em pixo y veig que ell no m'engega perquè esta muerto. Quan arribem hem quedo al carrer, frio mortal, no penso en dir-li que no foti les mans a l'aigua perquè morirà. Després de 20 minuts baixa, amb cara desencaixada, ha fotut les mans en aigua calenta 😭😭😭 y quasi es desmaia ( de veritat, no es conya). La Irene es deu haver espantat perque quasi no el deixa baixar. Ara porta tres guants, i tot el riure que m'havia cardat d'ell el Karma me'l torna. No sento les mans ni els peus. Desitjo pujades per poder entrar en calor. Congelació d'extremitats extrema. Nem fent i arribem fins als aiguamolls, baixem per beure una mica i ens fotem a fer sèries correns coms uns lokus per escalfar. Funciona!!! Beneït running. Ens mengem un troç ben gros d'ensaïmada i ens dona aire per tornar. Arribem mes o menys sencers però els peus no els sentim. Quan arribo a casa, després de mitja hora em trec els mitjons i tinc els dits grossos ben blancs, no me'ls sento, i no es fins després d'una dutxa ben calenta que torno o reviure'ls. Tot i així estic content per la lliçó i perquè EL PASSAR FRED TAMBÉ S'ENTRENA!!!!